dimecres, 27 de maig del 2015

Una finestra d'esperança


En la línia fina d'ones atemporals en què fa equilibris la vida,
tot d'una s'obre davant teu l'esperança,
una glopada d'aire fresc directe al cor s'enduu les cabòries
et connecta amb l'univers de dins que és el de fora
i tot rutlla per si sol.

dijous, 21 d’agost del 2014

Encapsulació de garrofa



                  
                 













Funda de feltre per garrofa feta a partir de llana d'ovella xisqueta del Pallars i la garrofa del Maresme.
Mar i muntanya...

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Estimar a un arbre

Per en Ñako,
el meu arbre de la guarda...

dijous, 1 de setembre del 2011

Sortir de l'ou

Per emprendre el vol:
Deixar pors reposar en closca, i la closca dins del niu.
Primer una pota, després l'altre.
Un ull cap aquí i l'altre cap on pot, equilibri entre les ales.
Tira línies per mesurar l'impacte.
Treu la llengua a un costat, arrufa el nas. Agafa aire.
Alehop!
Flop, Flop...

dissabte, 13 d’agost del 2011

Instruccions de vol


















I si ens estirem melic amunt sota la seva llum,
i obrim ben bé les brànquies per respirar sota de l'aigua,
veurem com ens en surten un petits filaments en forma de serpentina ondulada.

I al final d'aquestes fines autopistes sensorials,
una ventosa en forma parabòlica
ens farà de receptora de tot allò que la nostra ànima s'animi a engolir aquesta nit.

I deixem el cos inert com a simple receptacle
de les emocions emeses per l'esfera
i transmeses pels tentacles.

I serà aleshores quan un gran glop de llum blanca,
ens inundarà per dins,
impregnant-nos de tots aquells petits plaers passats, presents i per venir.

I deixeu oberta una finestra prop l'orella,
perquè hi pugui entrar la melodia que us farà de guia en aquest merescut viatge psicofàctic,
regal d'aquesta petita i tacada bola que ens il·lumina els somnis.

Bona nit de Lluna!

 

Una mar de llàgrimes

 Diuen que aquesta nit la Lluna plora.

- Perquè plores Lluna Lluneta? Tu que ets tan maca...
- Ploro al pelar ceba, aquesta nit faré esqueixada per sopar.
- Una esqueixada de bacallà Lluneta, aleshores no és tristesa?
- Tristesa? No, i ara, són llàgrimes bacallaneres

I així fou com les llàgrimes  de Lluna luneras foren a parar al mar i es convertiren en peixos.
I heus aquí el perquè de les llàgrimes salades...

Bona nit de llàgrimes amb sal al cel, però no tristes, que són alegres.

dimecres, 13 de juliol del 2011

El bosc encès


Caminant sense rumb en un vespre d'estiu entre mar i muntanya.
La llum m'atrapa com en una tela d'aranya, perdo el nord i el temps s'atura.
L'escena em troba, les pulil·les es dilaten i el cor s'accelera, el dit es dispara...
Com plasmar tanta bellesa en una caixa?
La natura es regala... Màgia.